“Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40). L’existència concreta ens és revelació. Ens són constitutives les obres socials, que emergeixen des del fons dinàmic humà, i són elles les que ens conclouran. La relació, l’alteritat, en les seves necessitats i possibilitats, ens força a creativitat i miracle. En nosaltres les obres socials impliquen i expressen fermesa de cor. “Pels seus fruits els coneixereu. Tot arbre bo dóna fruits bons”. La tasca social ens consagra en inventiva i profecia. Les accions concretes ens reclamen en conversió, solidaritat i comunió.