Pobres i Humils en Vocació d’Església, |
“ Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: Aquí em tens. Envia-m’hi” (Is 6,8). Creients, testimonis, realitzadors del misteri que ens ha encès en urgència de salvació i entranya de misericòrdia. La fe ens ungeix en l’Esperit Sant fent-nos desplegament de la potencialitat de tot el que existeix. Som intervenció i alè profètic en la problematicitat i possibilitat històriques. “Aquí em tens”. Ens comprenem en l’avui que ens està enviant a la realitat amb una consciència cada vegada més crítica i creadora. En el que hem estat evangelitzats, evangelitzarem. El nostre ésser és l’evangelització. Per això hem sorgit a la història, en la voluntat d’encendre persones, situacions, institucions i tota la societat, des de la gràcia i la bondat que tot ho sustenten i impulsen envers la creació d’”un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia”. “El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres”. Evangelitzem abaixant-nos, encarnant-nos en la fragilitat i la fondària del misteri de les persones, les realitats i els pobles. “I hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat”. Ens sentim atrets/es per l’encàrrec del Fill des de la gratuïtat, l’amor i la veritat en què ve la carn humiliada i gemegant. Seguim el misteri de Déu en el seu radical lliurament a l’home i a la dona, a tota la creació. Sempre que ens sentim íntimament afectats, en les nostres entranyes, per problemàtiques, conflictivitats i anhels d’alliberament i recerca de sentit, som encesos/es en evangeli. Acció, saviesa i força creadora de vida. Des de la refosa del que som, en la potencialitat en què la trajectòria històrica i l’Esperit ens vénen configurant, som urgits/es a encoratjar el brot de crida i esperança que brilla al fons de cada persona, situació i realitat. La feina, la professió i l’ existencialitat ens són urgència evangelitzadora per implicació i lliurament gratuït de tot el que som i tenim. Volem travessar els àmbits, la societat i la història encenent-los en la immensitat de gràcia i misteri que amaga cada realitat. La llibertat de ser evangeli ens treballa en una sensibilitat creixent de santedat, intimitat i llibertat de cada persona, en l’acollida adorant de la seva singularitat, comprensió i energia projectiva de futur històric. La revelació definitiva en què hem estat segellats/es, ens fa creients de la realitat des de la seva singularitat generadora d’alternatives diferenciades i plurals. “De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia”. El misteri del Fill, duent-nos l’origen, que és el Pare, ens fa Esperit creador i evangeli vivent en la historia, profecia escatològica que ens encén en passió de revelació per salvació definitiva. “Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres” (Mc 9,40). Per nosaltres, l’imperatiu evangelitzador procedeix del do, de tot el que existeix. La gràcia ens treballa en el reconeixement del misteri que irromp i actua a la història a la recerca de sentit i ultimitat des de la riquesa d’experiències plurals. En la revelació definitiva del misteri sant en la persona de Jesús el Crist, som atrets per l’Esperit a recórrer una milla més, a endinsar-nos en la presència del regne que està actuant en les persones, religions, i cultures, per les que estem donant a llum el present i futur de vida, reconciliació i comunió eterna. La realitat es desplega en allò diferent, ple d’opció i de desig d’intimitat i eternitat. La llibertat de ser alternativa creient messiànica ens destina a ser oients de tot el que és nou, vertader i sant en la creativitat generosa de la història, en la pluralitat i riquesa singular. Creiem en la gratuïtat i dinamisme de vida de tot el que existeix. Optem per la comunió i interacció provident de la realitat en anhel de plenitud i diàleg creador d’alteritats. Existim en vocació d’Església anunciant, realitzant l’evangeli del regne; una eclesialitat en acte d’evangelització i gestació de l’esperança en humil signe de reconciliació, perdó i comunió. “La Saviesa, que tot ho pot i tot ho vigila” (Sv 7,22ss), ens fa reconèixer, gaudir i impulsar el regne en el que l’Esperit ve encenent la creació sencera, la història i el misteri de cada persona.
|