Pobres i Humils en Vocació d’Església,
Profecia d’ Esperança

La família és un indret originari i fecund d’evangelització. Arrelada en la força de l’amor, sorgeix com a vocació de vida i es confirma en destí de sentit. La família emergeix com a nucli configurador de la societat propiciant processos d’identitat personal, i forjant valors, hàbits i actituds relacionals. L’evangeli encén la potència humanitzadora de la família com a lloc de misteri i com a sol•licitud i esplendidesa d’amor. La família és densitat comunional, “església domèstica”, àmbit d’intimitat i forja de fe.

Escoltem la societat en els seus gemecs i promeses més vehements i en la cruesa de la realitat familiar, que ens planta en les fonts originàries del fet humà. Ens reclamen en l’acolliment i la valoració profundes del fet familiar tant les famílies que es van configurant en la pluralitat de comprensions i expressions pròpies de les societats modernes, com les famílies arrelades en tradicions pròpies . La família constitueix un lloc cultural de diàleg, reflexió i praxi que ens sol•licita en una creativitat sapiencial. Optem per suscitar un moviment familiar des de les nostres possibilitats i recerques de perspectives de futur. La nostra proximitat a cada família reclama la seva positivitat i potencialitat humanitzadores. El judici de valor sobre la realitat familiar que ha arribat a ser, arrenca en la voluntat de desplegar-se en la significació i força socialitzadora que comporta. Evangelitzem les famílies i en som evangelitzats, endinsant-nos en el seu dinamisme humanitzador millor. Volem apropar-nos a aquest esbarzer ardent que és la família descalçant-nos de prejudicis i superioritats i prostrant-nos en la bondat, el patiment i l’alè de vida dels que n’està curulla.

És intrínsec a les nostres comunitats entrar a les famílies i constituir-se ella mateixa com a família.

La nostra alternativa evangelitzadora amb les famílies emprèn tasques de fonamentació existencial psicosocial i de creació d’espais generadors de confiança, capaços d’iniciar camins de llibertat i saviesa. La fe ha de brollar de les entranyes del sòl familiar que es nodreix del misteri fecund de l’Església. És una evangelització vital i existencial. Humanitzar i evangelitzar, inextricablement fosos en una experiència de gràcia i promesa, responsabilitat i crida a “agenollar-se davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra” (Ef 3, 14-15).
Organitzem fòrums de reflexió i formació, així com tallers de fonamentació i diàleg, trobades de pregària i celebració.